VIOLACIÓ DE DRETS HUMANS A COLÒMBIA

VIOLACIONS DRETS HUMANS, reporta la FIA

FIA

En els primers dies de març de 2010, Colòmbia va rebre la visita de la Federació Interamericana d'Advocats - FIA-, on van rebre múltiples denúncies d'organitzacions sindicals, camperols, estudiants i altres sectors socials, sobre violacions als seus drets humans.

El curiós és que aquesta vegada l'Estat no era l'acusat, sinó un "quasi Estat" compost, armat per la guerrilla de les FARC en diferents llocs del país.

Per a més claredat dels nostres lectors, la FIA va ser fundada el 16 de maig de 1940 per un grup d'advocats representant 44 organitzacions professionals en 17 nacions de l'Hemisferi Occidental. La FIA representa un fòrum professional independent dedicat a l'intercanvi d'informacions i opinions professionals en l'interès de l'Estat de Dret de les institucions democràtiques en l'Hemisferi Occidental.

De la mateixa manera, la FIA és una organització molt respectada on convergeixen els més connotats juristes del continent americà. Important fer menció que la FIA ha servit de consultora i assessora de la Comissió Interamericana de Drets Humans.

La visita. Atès que es requereix una investigació objectiva, seriosa i imparcial en el tema de les trucades execucions extrajudicials, sumàries o "Falsos Positius" presumptament esdevinguts per servidors adscrits a la força pública, el Col · legi d'Antioquia d'Advocats Col · legues, per mitjà de seu president el Dr Luis Carlos Madrid Gil, van convidar al Comitè de Drets Humans de la FIA, invitació acceptada pel president de la FIA, Dr George R. Harper. A Bogotà van arribar, en representació d'aquesta important entitat: Dr Renaldy Gutiérrez, expresident de la FIA. Dr Alejandro Lapadu, president del comitè de Drets Humans. Dra Roanne Peña, Membre del comitè de Drets Humans, i el Dr Luis Carlos Madrid Gil, President del Col · legi d'Antioquia d'Advocats.

Els denunciants entrevistats per la FIA van dir que la guerrilla els impedeixen el lliure exercici de les seves funcions, els impedeix expressar obertament idees contràries a la subversió, els impedeixen reunir-se i desplaçar-se lliurement, però que, en les zones on l'Estat colombià ha fet presència, aquesta situació ha canviat radicalment.

Es va assenyalar especialment a la "Comunitat de Pau de San José de Apartadó", que dirigeix ​​el sacerdot jesuïta Javier Giraldo, i els entrevistats asseguren que tothom sap que aquesta ONG és un braç "civil" de les FARC encarregat de captar donacions, realitzar campanyes mediàtiques a favor de les FARC i muntar una avançada legal impressionant en contra de les Forces Militars de Colòmbia en la seva lluita contra la guerrilla.

El sacerdot jesuïta Javier Giraldo, vinculat seriosament amb les FARC

També la FIA va estudiar el cas del coronel Places, involucrat en l'assumpte del Palau de Justícia, i acusat de segrest i desaparició forçada, mentre que els guerrillers del M-19 gaudeixen d'una amnistia decretada especialment per a aquest grup. Destaca l'informe que és sorprenent que una de les persones reportades com "desaparegudes" pel coronel, posteriorment va aparèixer viva i desvirtuar les acusacions. Però la premsa no ha fet difusió d'aquest assumpte, i sí que ha desplegat àmpliament les acusacions falses contra Places.

Van ser també a Fundagan, on la seva directora, Maria Fernanda Cabal Molina els va lliurar una important documentació on es denuncia detalladament l'assassinat de més de 3.000 persones dels seus associats, per part de grups armats il · legals .. I la justícia encara no els diu res, tot i les múltiples insistències.

Les conclusions sobre la seva investigació, tal com les van redactar els membres de la FIA, són:

"Com a corol · lari de la nostra missió a Colòmbia, en l'aspecte de la tramitació judicial dels processos sota anàlisi i el seu component polític al qual es troba cohonestat, hem pogut advertir que:

1. En la recurrent temàtica dels anomenats casos anomenats "Falsos Positius", el personal militar involucrat i sota arrest sent ser víctima d'una acusació de "muntatge judicial" en una situació de combat i per la qual se'ls acusa de fabricar un escenari d'enfrontament no ajustat a la realitat dels fets i com ¨ resultat operacional ¨ del mateix es presenta al insurrecte abatut com a membre de la societat civil. Per contra hi ha un criteri reiterat en favor dels "falsos positius" produïts per la comunitat defensora de drets humans, entre ells, les ONG i "col · lectius d'advocats" especialitzats en la defensa dels grups insurgents.

-En relació a això detectem un nombre inusual d'ONG'S de diversos signes, amb molt poc control jurisdiccional i lax control financer que faciliten la circulació de diners amb diversos i poc clars fins.

2. En l'actualitat hi ha més de mil (1.000) militars amb mesures d'assegurament dictades en contra i sistemàticament la justícia els nega la llibertat que els correspon per venciment de termes.

3. En la visita als militars que s'investiguen, va poder constatar el Comitè, que moltes vegades aquests han estat víctimes de greus violacions als seus garanties processals, no només les reconegudes en les lleis internes del país, sinó també en les recollides en instruments internacionals com el Pacte de San José de Costa Rica.

Un exemple d'aquesta problemàtica, està donat en el desconeixement del degut procés judicial a aquests militars. Es van conèixer casos de sentències sobre la base de proves indirectes, contradictòries entre si, s'evidencia una sobrevaloració dels testimonis dels que denuncien, així com es van evidenciar casos en què les decisions de captura o de detenció no compleixen amb l'estàndard mínim de prova que la mateixa llei Colòmbia exigeix ​​per a restringir drets fonamentals.

Nens reclutats per les FARC, violació del Dret Internacional Humanitari

4. Entre altres deficiències processals que afecten els militars sota procés, podem destacar les següents:

- Elecció de la competència per part de la fiscalia en base a un conveni subscrit pel Ministeri de Defensa i la Fiscalia General de la Nació en contra dels preceptes constitucionals vigents.

- Falta de transparència en l'actuació de la Fiscalia General de la Nació, us advertim en reiterats casos, denúncies de testimonis per la "compra" de la seva declaració.

- La majoria dels processos corresponen a actuacions operacionals de l'exèrcit colombià en els anys '80 i principi dels anys '90.

- Desproporció manifesta en el quantum de les penes aplicables per un mateix delicte ja sigui als ¨ desmobilitzats ¨ (insurgents i paramilitars que deposen les armes) i els membres de l'exèrcit colombià. Serveixi com a exemple que en el cas dels "desmobilitzats" en el supòsit d'homicidis múltiples poden correspondre una pena de fins a vuit (8) anys de presó, mentre que al integrant de l'Exèrcit regular colombià culpat per homicidi en combat, poden arribar a fixar una pena de fins a quaranta (40) anys de presó efectiva.

- En el cas dels desmobilitzats obtenen incentius, en funció de delació, com a forma d'accedir a disminució i exempció de pena.

- Atorgament d'incentius als membres del fur judicial, en funció de les captures, mesures d'assegurament i sentències emeses, en contra del personal d'Exèrcit colombià.

- Falta d'estructures de defensa de drets humans per part de l'Estat per als components de l'Exèrcit Colombià. Per no tenir un sistema de defensoria oficial a judici en els processos penals militars, es va crear la Defensoria Militar (DEMIL), sufragat pels militars sota procés.

- Necessitat d'implementar un sistema de protecció de testimonis, de manera que l'acusat pugui comptar amb aquesta prova per a la seva defensa i la qual no es dóna per pors, pressions o amenaces a què estan exposats els possibles testimonis, especialment en territoris on es dóna la lluita armada.

- Advertim que en la pràctica s'apliquen condicions violatòries al principi de presumpció d'innocència ja que l'estat Colombià, conciliació o transigeix ​​pagaments d'indemnitzacions en processos administratius, amb presumptes víctimes de resultats operacionals realitzats per membres de la força pública, abans que es produeixin sentències condemnatòries en els processos penals o disciplinaris, situació que implicaria un reconeixement exprés de responsabilitat per part de l'Estat, en contra de qualsevol possibilitat de defensa individual dels membres de la força pública processats penal i disciplinàriament.

I els nostres soldats qui els protegeix ..?

5. Contrari al que s'ha exposat en alguns escenaris d'observació i discussió, el ​​nombre de militars investigats per aquests fets no arriba a representar l'un (1%) del total d'efectius de l'Exèrcit colombià, principalment afectat per les denúncies.

D'aquest percentatge tan sols a una mínima part les autoritats judicials han pogut presentar proves de la responsabilitat en els al · ludits crims. Són poques les sentències fermes relacionades amb aquests casos.

6. S'evidencia una marcada pressió mediàtica sobre qualsevol causa criminal contra militars per fets en combat. S'està estructurant en l'opinió pública del país un estat d'il · legalitat generalitzat de les operacions desenvolupades per les forces de seguretat colombianes.

7. Amb base en dades i estadístiques oficials, es coneix que en el període comprès entre l'any 2.000 i l'any 2.010, els grups guerrillers (FARC-ELN-EPL-ERG) han patit revessos militars considerables per part de les FF.AA . colombianes, representats en morts, desercions i captures dels seus membres.

De les xifres conegudes, importa destacar que al totalitzar, un trenta-tres per cent (33%) correspon a morts en combat (14.724), mentre que el restant percentatge atén a captures i desercions (28.722).

8. Amb tot, s'evidencia una mena d'estigma d'il · legalitat que plana sobre les accions de les forces de seguretat colombianes al camp operacional, la qual cosa podria influir decisivament en el curs de les causes criminals avançades en contra de militars.

9. Un aspecte conegut, però no comprès pels membres del Comitè és l'injustificat tracte diferenciat entre els que intervenen en les hostilitats. En tant que, quan un membre d'una organització armat il · legal resulta ferit o mort enmig d'un combat amb les forces de seguretat estatals, es produeix un immediat desplegament investigatiu per part de les autoritats judicials (fiscalia), per tal d'aclarir les circumstàncies en què es va produir el seu decés, però quan passa el mateix amb un membre de la força pública no existeix tal intenció de les autoritats per investigar els detalls del que va passar.

George Harper, president de la FIA

10. Un altre fet anormal observat per aquest Comitè de Drets Humans és que les poques denúncies relacionades amb ferides i assassinats de militars són conegudes per fiscals de menor rang que quan es tracta de morts de la contrapart, que són investigats amb més rigor per part de fiscals adscrits a una especial unitat de la Fiscalia General de la Nació.

11. Falta d'objectivitat en el cas del Coronel Places Vega, ja que mentre els guerrillers involucrats en l'assalt al Palau de Justícia, que van causar un veritable holocaust, van ser beneficiats amb l'amnistia i s'han reinserit en la vida social i política colombiana arribant inclusivament a ocupar alts càrrecs de representació; qui van realitzar la reprèn del palau en nom de les institucions i de la República amb la finalitat de conservar la institucionalitat, paradoxalment es troben sota procés judicial ia la presó.

12. Considerem molt important que l'Estat Colombià reguli i vigili conforme a la llei les operacions d'entitats sense fins de lucre (ONG), per tal que no es desvirtuï la seva funció jurídic-social i s'eviti la seva participació (directa o indirecta) en la lluita armada o en la promoció de la violència.

13. Considerem també molt important remetre una còpia d'aquest informe a les diferent instàncies del govern colombià esmentats en aquest, el senyor secretari de l'organització d'Estats Americans, ia la Comissió Interamericana de Drets Humans de l'OEA, per al que correspon dins les seves respectives competències.

Finalment, aquesta missió de FIA ​​ha documentat els casos sota anàlisi tenint a disposició dels Srs Membres del CE profusa documentació sobre això. y con todas las garantías del debido proceso sin que ello implique formular apologías del delito ni dejar sin castigo a los encontrados responsables de delitos comunes o de lesa humanidad. Hem tractat de realitzar el nostre petita contribució com juristes per aconsegueix que les parts involucrades en el conflicte armat accedeixin a un judici just i amb totes les garanties del degut procés sense que això impliqui formular apologies del delicte ni deixar sense càstig als trobats responsables de delictes comuns o de lesa humanitat.

Signen Renaldy Gutiérrez, expresident de la FIA, i Alejandro M. Lapadu, president Comitè de Drets Humans de la FIA.