CONSENS AMB LA CORT SERÀ UN RAIG DE baves

CONSENS IMPOSSIBLE

Rafael Nieto Loaiza

Per Rafael Nieto Loaiza

Gras, el president del Congrés ha dit que "aquí no es toca una lletra fins que tots estiguin d'acord per tenir una nova Llei de Justícia". Més prudent va ser el ministre de l'Interior que va sostenir que "el debat té límits i no pot ser etern". Té raó: si el Govern pretén concertar la reforma a la justícia amb les Corts, el que sortirà d'aquí serà poc més que un raig de baves.

M'explico: està bé que es senti el que les Corts tenen per dir sobre l'assumpte, però s'ha de rescatar de l'oblit fets que demostren que les Corts difícilment es posen d'acord entre elles en assumptes substantius i que han estat aquests tribunals els que van enfonsar les sis reformes a la Justícia que va intentar el govern d'Uribe.

Dic el que em consta. Per exemple, en els seus primers anys el govern es va asseure dotzenes de vegades amb els magistrats per buscar una reforma que fos acceptable per a ells i útil per al país. El resultat va ser un text que, almenys de llavis per fora, tenia la benedicció de tots, excepte en tres punts. El primer, la defensa a ultrança que va fer el Consell d'Estat del Consell Superior de la Judicatura. Avui fins a la Cort Suprema de Justícia surt a emparar. Quin és l'interès de les Cort en protegir aquest bodrio costosíssim i ineficient? Quin quan el Consell ha fallat tuteles en oberta contravía als que els alts tribunals han decidit, amb el conegut rabiononón dels magistrats? La resposta és senzilla: la Judicatura assegura per als magistrats el control sobre la burocràcia de la branca i perpetua la seva influència clientelista. Com, a més, saben que els congressistes també volen preservar els puesticos que ofereix el Consell, els membres són elegits pel Parlament, aposten que per aquest interès eventualment es pugui sepultar tota la reforma.

El segon desacord era al valor de la jurisprudència. De la consistència de les decisions judicials depèn la seguretat jurídica, un valor social fonamental perquè només a través d'ella els ciutadans saben quines són les regles del joc en comunitat. A Colòmbia, la jurisprudència és un riota i la seguretat jurídica un fantasma. No és inusual que la mateixa sala del mateix tribunal amb els mateixos magistrats falli, sobre fets similars, en sentit contrari. Només cal recordar la decisió de la Suprema d'assumir el judici dels parlamentaris que renunciaven al seu curul, quan va sostenir en innombrables ocasions que no tenia aquesta facultat. En fi, a les Corts establir mecanismes de jurisprudència obligatòria els pels pèls.

L'inefable Yesid Ramírez

Finalment, els alts tribunals mai es van posar d'acord en matèria de tutela contra sentències. La Constitucional volia preservar a qualsevol preu la possibilitat d'exercir-la contra els errors dels altres alts tribunals i el Consell i la Suprema lluitaven perquè no fos així. El govern de llavors s'inclinava perquè fossin les sales plenes de les corporacions les que poguessin revisar les sentències de les sales internes. Enfonsada aquesta proposta de reforma, el president, ja amb l'ànim de reelecció entre pit i esquena, es va alinear amb la Constitucional. L'inefable Yesid Ramírez va dir que Uribe tractava de comprar els vots de la Constitucional. ¿Caldrà recordar que aquest va ser el motiu original de la baralla que tant mal ens ha fet entre Uribe i la Suprema?

29 agost 2010